Estat de la UE: Ucraïna, Pacte Verd, economia, Xina i intel·ligència artificial

En l'obrir el debat, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha declarat: «La Unió Europea és avui més forta i està més unida que mai. El món està canviant i Europa s'ha d'adaptar i canviar també. Hem de continuar esforçant-nos per fer de la nostra Europa un lloc d'igualtat d'oportunitats, d'accés, de prosperitat, on tothom pugui assolir el seu potencial. Hem de seguir amb les reformes. Sempre hem de mantenir les preocupacions de les persones al centre de totes les nostres accions».

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va destacar la transformació substancial de la UE des que va presentar per primera vegada el seu programa el 2019, i va afegir: «Hem aconseguit resultats en més del 90% de les directrius polítiques que vaig presentar».

Pel que fa al Pacte Verd i la descarbonització de la indústria europea mantenint alhora la seva competitivitat, va anunciar una investigació sobre les subvencions que reben els fabricants de vehicles elèctrics xinesos. «Ens hem de defensar de les pràctiques deslleials», va dir.

La presidenta Von der Leyen va destacar la importància d'una transició justa per als agricultors, les famílies i la indústria i va afirmar que «Europa farà el que calgui per mantenir el seu avantatge competitiu». També va anunciar una verificació sobre competitivitat per part d'un consell independent per a cada proposta legislativa nova.

Pel que fa a la intel·ligència artificial, Von der Leyen va considerar que millorarà l’assistència sanitària, impulsarà la productivitat i ajudarà a abordar el canvi climàtic. «La prioritat número u de la Comissió és garantir que la IA es desenvolupi amb l'ésser humà al centre, de manera transparent i responsable», va dir. També va apostar per establir un panell internacional d'experts en aquest àmbit com l'existent per a qüestions climàtiques (IPCC, en anglès).
Pel que fa a Ucraïna, va anunciar que la Comissió proposarà l'ampliació de la protecció temporal de la UE als ucraïnesos i 50.000 milions d'euros addicionals els pròxims quatre anys per a inversions i reformes. «El nostre suport a Ucraïna perdurarà», va recalcar.

També va parlar sobre l’Estat de Dret, l'ampliació, la migració, les relacions UE-Àfrica, la iniciativa Global Gateway, el canvi climàtic, la seguretat alimentària i la propera Cimera amb els agents socials.

Discurs complet de la presidenta Von der Leyen.

El ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel Albares, en representació de la presidència espanyola del Consell, va recordar que l'agressió russa contra Ucraïna va fer valdre la unitat europea. Va citar, entre les prioritats de la presidència, la reindustrialització verda i l'autonomia estratègica, i va posar èmfasi en el compromís espanyol per avançar en dossiers clau abans del final d'any.

Intervencions dels líders dels grups polítics

Manfred Weber (PPE, Alemanya), va destacar tres prioritats. En primer lloc, «necessitem creixement, necessitem ocupació, necessitem ingressos dignes, necessitem prosperitat, necessitem una indústria forta». També va valorar les iniciatives per reduir la burocràcia, invertir en innovació i cultivar les relacions comercials. En segon lloc, va citar la migració, posant èmfasi que Europa ha de decidir qui pot traspassar les seves fronteres, alhora que va subratllar l'ADN europeu de la protecció dels refugiats. Finalment, va ressaltar la necessitat d'una Unió Europea de Defensa i va demanar optimisme, visió, valors i disposició per convertir-se en una veritable Unió Europea.

Iratxe García (S&D, Espanya) va dir que la prioritat principal de la UE hauria de ser la reindustrialització per aconseguir l'autonomia estratègica, alhora que s'avança en la transició ecològica per frenar les conseqüències del canvi climàtic. García va agrair a Von der Leyen el seu missatge clar en suport del Pacte Verd, però va lamentar la falta d'èmfasi en la consolidació del pilar social de la Unió. També va reclamar la inclusió de la violència de gènere a la llista de delictes de la UE i que s'utilitzin els actius russos congelats per a la reconstrucció d'Ucraïna. Va instar, finalment, un acord sobre el pacte migratori i va subratllar que «els diners dels contribuents europeus no poden acabar a les butxaques dels governs que ataquen els drets fonamentals de les persones».

Stéphane Séjourné (Renew, França) va demanar aprofitar al màxim els mesos que resten de la legislatura. Va destacar les mesures adoptades en resposta a la pandèmia, l'agressió de Rússia contra Ucraïna i el Pacte Verd Europeu. Va exigir que la UE se centri en la reindustrialització d'Europa i va valorar la regulació del “salvatge oest” digital. Va apel·lar a buscar una solució duradora als problemes migratoris i va denunciar la «verinosa» regla d'unanimitat al Consell. Va instar, finalment, a parar esment a les súpliques desesperades dels jutges a Polònia i Hongria.

Philippe Lamberts (Verds/ALE, Bèlgica) va criticar «aquells que demanen una pausa» en la legislació climàtica i ambiental i va advertir que «no estem per sobre de la natura (...) ens agradi o no, hi ha límits al que el nostre planeta pot rebre i allò que pot donar». A parer seu, la transició ecològica representa «la major oportunitat econòmica per a Europa». Lamberts també va instar la Comissió Europea a abordar els problemes d'habitatge i a redoblar els esforços contra les violacions de l'Estat de Dret, no només a Polònia i Hongria.

«¿La UE està millor avui que fa vint anys?», va preguntar Ryszard Legutko (ECR, Polònia). «La resposta és no, ja que hi ha més inestabilitat, incertesa i inflació que mai». El tràfic de persones és un negoci pròsper, el Pacte Verd és un espectacle caríssim, el cost del deute comú de la UE serà dues vegades superior al previst i el pressupost de la UE està fet miques. Va denunciar que la Comissió es desplaça cap a l'oligarquia, interferint en les polítiques nacionals i tractant d'enderrocar els governs que no li agraden i convertint l'Estat de Dret en una caricatura.

Marco Zanni (ID, Itàlia) va dir que al Pacte Verd, la UE té «una oportunitat històrica per ser més pragmàtica i menys ideològica», i va afegir que hem d'abordar el canvi climàtic sense perjudicar «els nostres agricultors, empreses o propietaris d'edificis». Pel que fa a les investigacions anunciades sobre subvencions estrangeres, Zanni va qüestionar-ne la utilitat, subratllant que ja sabem que la Xina exerceix competència deslleial. Sobre la migració, va dir que mentre la UE no aconsegueixi posar-se d'acord a «qui ha de quedar fora» no serà possible resoldre el problema.

Martin Schirdewan (L'Esquerra, Alemanya) va dir: «El veritable èxit polític es mesura per les situacions de la vida real de la majoria de les persones, no pas per discursos eloqüents». Tot i les promeses, la realitat per a molts europeus continua sent ombrívola, amb l'augment del cost de la vida i la caiguda dels salaris, va lamentar. Va destacar les lluites dels treballadors, les mares solteres i els jubilats, acusant la Comissió de fomentar una Europa que serveix cada vegada més les corporacions en detriment dels ciutadans. «95 milions de persones a la UE estan amenaçades per la pobresa», va dir.

Podeu veure el debat complet.