40 anys de l’adhesió a la UE: com hem canviat des del 1986?

Les representacions de les institucions europees a Espanya han elaborat un kit informatiu adreçat a la ciutadania i als mitjans de comunicació, amb motiu de la commemoració dels 40 anys de l’adhesió. La pàgina reuneix fitxes per comunitats i ciutats autònomes amb dades i exemples que permeten identificar, de manera comparable, aspectes com l’evolució econòmica, la cohesió social i el paper de la Política Agrícola Comuna al sector primari, així com una selecció de projectes finançats amb fons europeus.

En aquestes quatre dècades, Espanya ha rebut més de 185.000 milions d’euros de la UE per finançar infraestructures, la ocupació, la innovació i el desenvolupament regional. Europa ha ampliat les possibilitats laborals, de residència i d’estudi dels ciutadans, amb programes insígnia com Erasmus, en el qual hi han participat 1,6 milions de ciutadans espanyols, i el programa d’ocupació de Garantia Juvenil, amb 1,4 milions de beneficiaris. La PAC ha acompanyat la modernització del sector agrari i, en paral·lel, les polítiques europees han estimulat la transició ecològica, la protecció del medi i la connectivitat, així com a la millora de la mobilitat.

Catalunya a la UE, en xifres

Sobre Catalunya, el kit recull una fitxa indicadors que descriuen canvis econòmics, demogràfics i de mobilitat. Per exemple, el PIB ha passat d’uns 35.437 milions d’euros el 1986 a 281.845 milions el 2023, i la població ha augmentat de 5,98 milions a 8,01 milions el 2024.

La població resident amb nacionalitat d’un altre país de la UE ha crescut de 32.042 persones el 1998 a 295.896 el 2022 (un increment del 823,46%). El 2024 es van registrar 1.687 matrimonis amb ciutadans d’altres països de la UE.

En educació superior, el curs 2023-24 hi va haver 7.257 estudiants Erasmus catalans que van portar a terme els seus estudis en altres centres europeus, mentre que les universitats catalanes van rebre 12.641 estudiants estrangers.

El conjunt de projectes referenciats a la fitxa inclou actuacions en digitalització educativa, mobilitat urbana sostenible, recerca i administració digital, biodiversitat urbana, fotovoltaica municipal, protecció del litoral i programes d’inserció juvenil.

Contribució d’Espanya a la Unió Europea

“Des de 1986” repassa també la contribució institucional i territorial d’Espanya a la UE, entre les quals destaquen el lideratge en institucions europees, les cinc presidències del Consell de la UE que ha ostentat (la més recent, el 2023), i la participació en la cooperació euromediterrània i en les relacions amb l’Amèrica Llatina. A més, Espanya acull un centre de recerca i cinc agències europees, entre les quals Fusion for Energy a Barcelona.

Què n’opinem?

Segons les dades citades, el 1990 el 51% dels espanyols considerava que el país s’havia beneficiat de la pertinença a la llavors Comunitat Europea, mentre que el 2025 el 73% valora positivament formar part de la UE.

De fet, un exemple sobre l'impacte diari de la UE es plasma amb què el 53% de les lleis aprovades al congrés dels Diputats entre el 2019 i el 2024 deriva de directives i decisions europees.

A Catalunya, segons una enquesta del 2024 impulsada per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 72% dels catalans considera positiu formar part de la UE.

Contacte

Oriol Nierga Llandrich
Press Officer
+34 93 272 20 45
+34 618 96 54 08
oriol.nierga@ep.europa.eu