Prioritats del Parlament Europeu per al pressupost a llarg termini de la UE més enllà del 2027

Al text, aprovat per 317 vots a favor, 206 en contra i 123 abstencions, els eurodiputats demanen un marc financer pluriennal significativament més ambiciós que permeti respondre a les creixents expectatives de la ciutadania de la UE en un context d'inestabilitat mundial. L'actual límit màxim de despesa de l'1% de la renda nacional bruta de l'EU-27 no és suficient per fer front al nombre creixent de crisis i reptes, afirmen els eurodiputats. Amb la retirada dels Estats Units del seu paper mundial, la despesa haurà d'abordar la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna, un context econòmic i social molt difícil, la bretxa de competitivitat i l'empitjorament de la crisi climàtica i de biodiversitat, afegeixen.

No a plans nacionals únics

El Parlament rebutja la idea de la Comissió de reproduir el model d'un pla nacional per estat membre del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. En canvi, els eurodiputats demanen una estructura que garanteixi la transparència i la rendició de comptes parlamentària, i impliqui les autoritats regionals i locals i tots els actors pertinents. La resolució també reafirma el paper de la política de cohesió per consolidar el mercat únic i avançar en la reducció de la desigualtat i la lluita contra la pobresa.

Competitivitat i defensa

Els eurodiputats consideren que el «fons de competitivitat» proposat, que fusionaria diversos programes existents, és inadequat. En canvi, demanen un nou fons específic dissenyat per impulsar les inversions privades i públiques a través de mecanismes de reducció de riscos que compti amb el suport de la UE. L'augment de la despesa en defensa és necessari, diuen, però això no ha de soscavar la despesa social i ambiental o les polítiques consolidades.

Simplificació, flexibilitat i estat de dret

El proper pressupost a llarg termini ha d'apostar la reducció de la burocràcia innecessària per als beneficiaris, però no ha de donar més marge de maniobra a la Comissió sense el control democràtic del Parlament. Un pressupost més simple ha de ser un pressupost més transparent, recalquen els eurodiputats.

La flexibilitat en la despesa també és clau: la capacitat de resposta a les crisis s'ha d'integrar al pressupost per a cada àmbit polític, mantenint l'ajuda humanitària protegida. El proper pressupost hauria d'incloure dos instruments especials: un per a operacions d'assistència en casos de desastre i un altre per a altres reptes imprevistos. Els eurodiputats insisteixen que l'accés als fons ha d'estar vinculat al respecte dels valors de la UE i de l'estat de dret, i advoquen per un mecanisme de condicionalitat intel·ligent per evitar penalitzar els beneficiaris per les accions dels governs.

Reemborsament del deute i préstecs conjunts

Els eurodiputats insisteixen que el reemborsament dels costos d’endeutament de NextGenerationEU no ha de posar en perill el finançament de les prioritats clau de la UE. Demanen una clara separació entre el reemborsament del deute i la despesa dels programes i insten el Consell a adoptar noves fonts d'ingressos. L'emprèstit conjunt es considera una eina viable per fer front a les crisis a escala de la UE, com ara la seguretat i la defensa.

Declaracions dels coponents

«Volem que el proper pressupost de la UE a llarg termini estigui més ben equipat per respondre als reptes actuals, ajudant Europa a actuar ràpidament en situacions de crisi, protegir millor els seus ciutadans i construir una Unió més forta i competitiva. També volem un suport adequat a les nostres prioritats, com ara l'agricultura i la cohesió. Proposem un augment responsable i justificat al proper pressupost, més enllà de l'antiquat límit de l'1% de la renda nacional bruta. Si demanem a la UE que faci més, l'hem de dotar en conseqüència. El Parlament Europeu només aprovarà un pressupost preparat per al futur que sigui flexible, eficaç i estigui llest per a la seva aplicació com a molt tard l'1 de gener del 2028. Per aquest motiu, instem el Consell i la Comissió a iniciar les negociacions immediatament després de la presentació de la proposta de la Comissió al juliol», ha afirmat Siegfried Mureşan (PPE, Romania).

«Les persones i les regions han d'ocupar un lloc central al proper pressupost a llarg termini i hem de garantir que la UE estigui preparada per respondre a les necessitats de la ciutadania. Necessitem inversions sòlides per impulsar l'autonomia estratègica, la resiliència econòmica i els objectius verds sense deixar ningú enrere. A més, un pressupost ambiciós ha de promoure la cohesió social i territorial, incloure fonts d'ingressos noves i modernes i garantir un finançament suficient per a la seguretat, la defensa i la preparació per garantir societats justes i pròsperes, alhora que es defensi l'estat de dret i els valors fonamentals de la UE», ha declarat Carla Tavares (S&D, Portugal).

Propers passos

Les prioritats del Parlament estan dissenyades per contribuir a la proposta de la Comissió sobre el proper pressupost a llarg termini de la UE, que es publicarà el juliol del 2025.

Antecedents

El marc financer pluriennal s'estableix per a un període de set anys i estableix els límits màxims de despesa per a diferents àmbits polítics. Després d'haver obtingut l'aprovació del Parlament, concedida per majoria dels membres que el componen, els governs de la UE adopten el reglament del marc financer pluriennal per unanimitat. L'actual pressupost a llarg termini de la UE s'esgota el 31 de desembre del 2027.

Més informació
Text aprovat (7.5.2025)
Roda de premsa amb la presidenta del Parlament i els coponents (7.5.2025)

 

Contacte

Oriol Nierga Llandrich
Press Officer
+34 93 272 20 48
+34 618 96 54 08
oriol.nierga@ep.europa.eu