El context geopolític fa encara més important votar a les eleccions europees

• Vuit de cada deu europeus (81%) creuen que votar és encara més important atesa la situació geopolítica actual
• Sis de cada deu ciutadans (60%) estan interessats en les eleccions europees del 6 al 9 de juny, 11 punts més que davant dels comicis de fa cinc anys
• El 73% dels ciutadans afirma que les polítiques de la UE tenen un impacte en la seva vida quotidiana
• La defensa i la seguretat són temes cada cop més importants als quals la UE hauria de donar prioritat
• La lluita contra la pobresa i l'exclusió social (33%), així com la salut pública (32%) són els assumptes principals per als votants

L'Eurobaròmetre publicat avui mostra una tendència positiva i a l'alça als principals indicadors electorals, poques setmanes després que els ciutadans de la UE votin del 6 al 9 de juny. L'interès per les eleccions, el coneixement de quan se celebraran i la probabilitat de votar han augmentat des de l'última enquesta realitzada a la tardor del 2023, quan es van mesurar per darrera vegada. Els increments encara són més vistosos en comparació amb l'enquesta de la primavera del 2019 (tres mesos abans de les anteriors eleccions europees).

El 60% dels europeus diu tenir interès a votar al juny (tres punts més que a la tardor del 2023 i onze punts més que al febrer/març del 2019). El 71% afirma que és probable que voti (de 7 a 10 en una escala de l'1 al 10), tres punts més que a la tardor de 2023 i una pujada de deu punts en comparació amb el febrer/març de 2019. Els resultats suggereixen que els ciutadans de la UE són plenament conscients de la importància de les eleccions en el context actual, ja que vuit de cada deu (81%) enquestats creuen que la situació geopolítica fa que votar sigui encara més important. Àmplies majories a tots els estats membres donen suport a aquesta afirmació.

En el cas d'Espanya, el 58% dels enquestats es mostren interessats en les eleccions europees, fet que suposa un increment de 19 punts respecte a la primavera del 2019 i un punt més que a la tardor del 2023. Si els comicis se celebressin la setmana que ve, el 70% afirma que probablement votaria, catorze punts més que fa cinc anys i dos més que a la tardor de l'any passat. Aquesta dada és lleugerament superior en el cas de Catalunya, on el 75% dels ciutadans manifestava la seva voluntat de participar de les eleccions en l’enquesta presentada l’1 de març, impulsada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, per marcar els 100 dies per a la celebració de les eleccions europees.

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, comentant els resultats de l'enquesta, ha afirmat: “Els europeus són conscients que hi ha molt en joc a les urnes i que votar és encara més important en el context geopolític actual. Faig una crida als nostres ciutadans a votar a les properes eleccions europees, per reforçar la democràcia europea i per donar forma al futur d'Europa".

Paper més important del Parlament Europeu

El 81% dels ciutadans de la UE té una imatge positiva o neutra del Parlament Europeu, mentre que només el 18% ho percep de manera negativa. A la majoria d'europeus (56%) li agradaria que el Parlament Europeu tingués un paper més important, mentre que només al 28% li agradaria el contrari i el 10% mantindria el paper com fins ara.

A Espanya, el 79% dels enquestats té una imatge positiva o neutra del Parlament Europeu davant del 19% que té una imatge negativa. A més, tres de cada quatre persones (76%) opina que el Parlament Europeu hauria de tenir un paper més important, el 6% creu que hauria de mantenir l'actual i només l'11% pensa que el paper hauria de ser menys rellevant. Segons l’enquesta amb el CEO, en el cas de Catalunya, el 67% dels catalans atorga un paper molt o bastant important al Parlament Europeu dins la UE i el 59% voldria que ho fos més en el futur. 

La presidenta Metsola ha afegit: “El Parlament i la Unió Europea han actuat d'una manera sense precedents en els últims anys. Ens hem enfrontat a circumstàncies excepcionals i difícils, però hem sortit encara més forts i units. El Parlament ha estat i continuarà sent la veu i el defensor dels ciutadans a la UE".

Pel que fa als temes que han de centrar la campanya electoral, els ciutadans europeus assenyalen la lluita contra la pobresa i l'exclusió social (33%), així com la salut pública (32%). El suport a l'economia i la creació de nous llocs de treball, així com la defensa i la seguretat de la UE ocupen tots dos el tercer lloc (amb un 31%). La importància que els ciutadans concedeixen a la defensa i la seguretat de la UE ha augmentat al llarg de la legislatura, sobretot a la llum de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Ara s'esmenta com a primera prioritat de la campanya electoral a nou països, amb els resultats més alts a Dinamarca (56%), Finlàndia (55%) i Lituània (53%).

Per als enquestats espanyols, els temes principals que s'haurien de debatre durant la campanya electoral són la salut pública (segons el 45%), la lluita contra la pobresa i l'exclusió social (41%) i el suport a l'economia i la creació de llocs de treball (38%). Un altre dels temes importants per als espanyols és la política agrària, com apunta el 31% dels enquestats.

L’educació i l’agricultura, prioritats per als espanyols

De cara al futur, els ciutadans de la UE situen la defensa i la seguretat (37%) com a prioritats per reforçar la posició de la UE a nivell mundial, seguides de les qüestions energètiques i seguretat/agricultura (amb un 30%). Mentre que quatre de cada deu ciutadans opinen que el paper de la UE ha guanyat importància en els darrers anys, el 35% pensa que s'ha mantingut igual i el 22% que ha disminuït. A nivell nacional, a quinze països una majoria dels enquestats creu que la UE ha guanyat pes al món al llarg dels anys, amb percentatges que arriben al 67% a Suècia, el 63% a Portugal i el 60% a Dinamarca. Eslovènia i Txèquia són els estats membres on més ciutadans creuen que el paper de la UE ha perdut importància (32% i 30%, respectivament). 

En el cas d'Espanya, el 37% dels enquestats diuen que la UE hauria de donar prioritat en el futur a l'educació i la investigació, d'una banda, i la seguretat alimentària i l'agricultura, de l'altra. També han de ser prioritats l'acció climàtica per al 27% dels participants i la competitivitat, l'economia i la indústria per al 26%. Pel que fa al paper de la UE, el 40% dels espanyols creu que ha guanyat importància, el 38% opina que s'ha mantingut igual i el 17% pensa que és menys important.

A Catalunya, l’enquesta amb el CEO revelava que de cara a la propera legislatura, els temes que la UE hauria de prioritzar, per ordre, són el canvi climàtic (36%); la política migratòria (31%); drets humans i benestar social (13%); conflictes, seguretat i defensa (12%); i economia (11%).

Gairebé tres quartes parts dels ciutadans (73%, tres punts percentuals més que a la tardor del 2023) afirmen que les accions de la UE repercuteixen a la seva vida quotidiana, inclosa una cinquena part (20%) per a la qual repercuteixen "molt". A més, una gran majoria d'europeus estan d'acord que el seu país, en conjunt, es beneficia de la pertinença a la UE (71%). Aquestes dades es mantenen estables en comparació amb la tardor de 2023 i continuen registrant resultats alts a tota la UE.

A Espanya, el 71% afirma que la UE té un impacte a la seva vida, incloent el 23% d'enquestats que assegura que hi influeix força. Aquest percentatge és inferior a Catalunya, on el 54% considera que les accions de la UE tenen molt o bastant impacte en la seva vida quotidiana, segons l’enquesta amb el CEO. Pel que fa a la pertinença a la Unió, el 77% dels espanyols creu que Espanya s'ha beneficiat de ser membre de la UE, xifra similar a la que es va registrar el setembre/octubre del 2023, i molt similar a la dada de Catalunya, on el 72% dels enquestats en l’enquesta del CEO considera que formar part de la UE és positiu. 

Podeu consultar els resultats complets de l'enquesta.

Sobre l’Eurobaròmetre

L'Eurobaròmetre de primavera de 2024 del Parlament Europeu va ser realitzat per l'agència de recerca Verian (abans Kantar) entre el 7 de febrer i el 3 de març de 2024 als 27 estats membres de la UE. L'enquesta es va fer de forma presencial. A Txèquia, Dinamarca, Finlàndia i Malta també es van utilitzar entrevistes per vídeo (CAVI). En total es van fer 26.411 entrevistes a tota la UE, 1.002 a Espanya. Els resultats de la UE estan ponderats en funció de la mida de la població de cada país.

Sobre l’enquesta del CEO

Aquest estudi, presentat l’1 de març a 100 dies per a la celebració dels comicis, és una iniciativa de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d’Estudis d’Opinió amb la voluntat de copsar per primer cop l’estat de l’opinió pública catalana vers la UE, les seves institucions i, en particular, el Parlament Europeu. També amb l’objectiu de mesurar la intenció de participar als comicis i l’interès en l’actualitat de la UE, així com la valoració d’algunes de les mesures adoptades per l’Eurocambra durant la IX legislatura. El treball de camp de l’enquesta el va portar a terme l’Institut Opinòmetre entre els dies 19 de gener i 12 de febrer amb la metodologia d’enquesta telefònica a una mostra de 1.100 persones de 18 i més anys resident a Catalunya.

Més informació

• Eurobaròmetre: Resultats complets 
• CEO: Enquesta sobre les eleccions europees a Catalunya
• Dossier de premsa Eleccions Europees 2024
   

Contacte de premsa

Oriol Nierga Llandrich
+34 93 272 20 51
+34 618 96 54 08
oriol.nierga@ep.europa.eu