'L'odi marca': una iniciativa per visibilitzar l'impacte real dels discursos d'odi a xarxes socials

• La iniciativa cerca alertar sobre els efectes psicològics i socials de l'odi digital i fomentar una ciutadania crítica i empàtica.
• Més de la meitat de la joventut ha patit discursos d'odi a internet, i un 61% ha hagut de bloquejar algun cop perfils en rebre insults, missatges d'odi o ser víctimes d'assetjament.
• La iniciativa es va llançar oficialment a Estrasburg, durant l’European Youth Event, i es va presentar a Madrid amb representants institucionals i experts.

El que passa a la xarxa no es queda a la xarxa. L'odi marca. Per exemple, a Espanya, el 50,1% de les persones joves entre 15 i 29 anys han patit discursos d'odi durant l'últim any. A més, el 61,1% ha bloquejat alguna vegada perfils després de rebre insults, missatges d'odi o patir assetjament (un 19,6% ho ha fet molt o força, un 23,4% de vegades i un 18,1% gairebé mai). Només el 35,8% afirma no haver-ho fet mai.

Amb aquestes dades com a teló de fons, l'Oficina del Parlament Europeu a Espanya i Fad Joventut llancen la iniciativa 'L'odi marca' amb l'objectiu de visibilitzar el mal que aquests missatges generen a la convivència digital i al benestar de la joventut.

L'acte va comptar amb la participació de María Andrés, directora de l'Oficina del Parlament Europeu a Espanya, i Beatriz Martín Padura, directora general de Fad Joventut. Totes dues han coincidit a assenyalar la necessitat urgent d'actuar davant d'una realitat digital que afecta de manera directa la joventut.

"Des del Parlament Europeu hem detectat un augment dels discursos d'odi i els delictes d'odi durant els últims anys a Europa. Una tendència que s'ha vist magnificada a l'entorn digital, però els efectes dels quals van més enllà i tenen un impacte en la vida real de les persones que el pateixen, en especial, entre els més joves. En un moment on les democràcies del món es veuen amenaçades per la desinformació i els disursos d’odi, a Europa volem fer-hi front de manera ferma: són un greu problema per a la nostra democràcia, redueixen la confiança dels ciutadans i posen en risc la nostra convivència”, ha subratllat María Andrés.

"L'odi no es queda a les xarxes socials: deixa seqüeles psicològiques a les víctimes i, sobretot, genera por. Moltes persones opten per silenciar-se, s'autocensuren per protegir-se, i això obre espai als que difonen discursos d'odi. No n'hi ha prou amb respostes individuals -tot i que el 61,1% de la joventut bloqueja perfils en rebre insults o amenaces-, necessitem una resposta col·lectiva que s’ocupi també de les causes estructurals que discriminen a certs col·lectius. És responsabilitat de tots i totes construir espais digitals sans i justos, i treballar en la prevenció del discurs d'odi amb víctimes, potencials agressors i també amb els que observen sense intervenir”, ha assenyalat Beatriz Martín Padura.

Una joventut que conviu amb l'odi… i ho normalitza

El 50,1% de les persones joves entre 15 i 29 anys ha estat víctima de discursos d'odi a l'últim any, especialment per motius de raça, gènere, orientació sexual o ideologia. Quan es tracta de delictes d'odi tipificats, només 1 de cada 10 víctimes arriba a denunciar-ho, cosa que revela una elevada xifra oculta i una normalització preocupant d' aquestes agressions.

Durant la presentació s'ha subratllat com els entorns digitals reforcen la desinhibició, la polarització i la desinformació. La joventut percep internet com una “ciutat sense llei”, on es creuen les línies entre llibertat d'expressió i violència simbòlica gairebé sense conseqüències.

A més, s'ha posat de manifest com moltes persones joves recorren a l'autocensura, l'eliminació de perfils o el distanciament emocional per protegir-se'n. Les figures públiques i els creadors de contingut també hi juguen un paper clau: poden reforçar discursos d'odi, però també contribuir a desactivar-los.

Què fa Europa per combatre els discursos de l'odi?

El Parlament Europeu ha detectat un augment dels discursos d'odi i delictes d'odi durant els darrers anys a Europa. L'odi s'expressa per diferents motius: edat, ètnia, identitat de gènere, llengua, nacionalitat, raça, religió, gènere o orientació sexual. Aquesta tendència s'ha vist magnificada a l'entorn digital per la difusió d'internet i les xarxes socials. Ja al novembre de 2020 , el Parlament Europeu va aprovar una resolució en què constava que els discursos d'odi i la desinformació s'usaven políticament per intensificar la polarització i va demanar reforçar la legislació per acabar amb els discursos d'odi i la discriminació.

Codi de conducta contra la incitació a l'odi a internet

En la legislatura passada es va aprovar la legislació clau per posar límit a la desinformació i la proliferació dels discursos d'odi a l'entorn digital: la coneguda com a DSA, Llei de Serveis Digitals. Aquesta bàsicament respon a una demanda de la ciutadania, dels actors del sector dels mitjans i de les amenaces a la democràcia diagnosticades. La DSA posa al centre la responsabilitat de les plataformes pel contingut que hi circula.

D'una banda, obligant a desenvolupar sistemes efectius de moderació de contingut per tal de no fomentar la desinformació ni els discursos d'odi, però també incidint en la importància de conèixer com funcionen els algorismes que potencien els discursos més radicals i emocionals. Així, el gener del 2025 el Codi de conducta sobre la lluita contra la incitació il·legal a l'odi a internet es va integrar en el marc regulador de la Llei de Serveis Digitals, que ha estat subscrit per plataformes com Facebook, Instagram, X, TikTok, YouTube o els serveis al consumidor allotjats per Microsoft.

Les plataformes adherides a aquest codi de conducta es comprometen a garantir que les seves xarxes i webs no ofereixin oportunitats perquè el discurs d'odi il·legal es viralitzi.

Estrasburg, punt de partida

L’espot central de la iniciativa es va estrenar el passat dissabte 14 de juny a Estrasburg, en el marc de l’European Youth Event (EYE 2025), durant l’acte 'Units contra els discursos d'odi'. La taula rodona va reunir l'eurodiputat Marcos Ros (S&D) i Beatriz Martín Padura, en un espai de diàleg intergeneracional sobre el paper de la joventut davant de l'odi digital.

"El que passa a la xarxa no es queda a la xarxa perquè darrere d'aquests perfils hi ha persones amb les seves vides, les seves circumstàncies, el seu entorn i la seva salut mental. Hem de ser conscients que tot el mal que fem a través de la xarxa afecta qui el rep tant com al seu propi entorn. Hem de ser empàtics i guiar-nos per l'educació i tractar de parlar des del respecte", va demanar Javier Ruesques durant l'esdeveniment a Estrasburg.

"En el meu cas m'afecten els missatges d'odi sobretot a nivell d'inseguretats i de por. Abans era més atrevida i més calmada i ara estic molt tensa, com esperant que passi alguna cosa. Això és molt esgotador. Estàs esperant que et passi alguna cosa dolenta. D'aquí ve l'ansietat. Per a aquesta persona només és un comentari més. Pensen que l'impacte és reduït però per als que el rebem pot ser la gota que faci vessar el got", va recordar Imane Raissali a l'European Youth Event.

L'acció forma part de l'esforç conjunt d'institucions i d'organitzacions per fomentar una ciutadania digital crítica, empàtica i compromesa.

El projecte ha estat desenvolupat per l'agència creativa Getting Better i compta amb Eh! Universo com a media partner.
 

Contacte

Oriol Nierga Llandrich
Press Officer
+34 93 272 20 45
+34 618 96 54 08
oriol.nierga@ep.europa.eu