Debat sobre l'Estat de la UE: economia, seguretat, canvi climàtic, IA i xarxes socials

Els eurodiputats han debatut amb la presidenta Von der Leyen la feina de la Comissió durant l'any passat i els reptes més urgents, en el debat anual sobre l'Estat de la Unió Europea.
 
A l'inici del debat, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha dit: «La nostra Unió ha avançat sempre perquè hi havia persones disposades a actuar quan el moment ho exigia i a convertir la incertesa en possibilitat». «Els ciutadans esperen que la UE faci més per protegir-los, donar-los suport i defensar el seu lloc pel que fa a seguretat, competitivitat, habitatge assequible, ocupació de qualitat, clima i fronteres. Volen una Europa ferma i orgullosa dels seus valors. És el moment de la valentia, l'ambició i els resultats», ha conclòs.
 
«L'estat de la nostra Unió és més fort que mai. L'estat de la nostra unió també es percep com més fràgil que mai», ha admès la presidenta Ursula von der Leyen. Ha destacat que reactivar l'economia europea és la seva prioritat principal. Ha apuntat a l'estratègia «Una Europa, un mercat» i ha assenyalat que per a finals de 2027 «podem i hem de completar aquesta revisió històrica del mercat únic».
 
«La nostra prosperitat i seguretat futures dependran en gran mesura de com gestionem els punts d'inflexió de la nostra època: el canvi climàtic i la intel·ligència artificial», ha advertit, destacant que «Europa pot, ha de mantenir i mantindrà el rumb cap als seus objectius climàtics». Von der Leyen ha anunciat que la Comissió presentarà un nou marc per a la resiliència climàtica, una aliança d'assegurances climàtiques, un pla per a les onades de calor i una iniciativa sobre l'aigua.
 
Pel que fa a la IA, Von der Leyen ha assenyalat que Europa necessita impulsar decididament la seva capacitat de computació i desenvolupar noves maneres d'utilitzar els fons públics i privats per invertir en les companyies i iniciatives europees més prometedores. La salut, el transport, l'agroalimentació, les manufactures, la defensa i l'espai són els àmbits en què la IA industrial té més potencial, segons la presidenta de la Comissió Europea, que ha avançat pròximes propostes innovadores en aquests sectors.
 
Quant a la fractura del sistema internacional basat en regles, Von der Leyen ha apostat per «reimaginar les nostres associacions». S'ha dirigit al primer ministre canadenc, Mark Carney, present a l'hemicicle, a qui ha proposat treballar per convertir el Canadà en el primer Estat associat a la UE.
 
Parlant sobre la seguretat i les amenaces híbrides a què s'enfronta Europa, Von der Leyen ha dit que Europa necessita un protocol de seguretat d'emergència per coordinar la resposta europea, dissuadir una major escalada i mitigar l'impacte d'aquestes amenaces. Atesa la naturalesa i la magnitud dels riscos en joc, ha anunciat que la Comissió presentarà les seves idees «per fer realitat un Consell Europeu de Seguretat». Sobre la guerra d'agressió de Rússia contra Ucraïna, ha reiterat el suport irrompible de la UE a Ucraïna i ha advocat per endurir les sancions de la UE contra Rússia.
 
En relació amb el que ha succeït a Ceuta durant l'estiu, la presidenta de la Comissió ha afirmat que «la frontera de Ceuta és una frontera europea. Perquè Ceuta és Espanya. Ceuta és Europa». Ha posat l'accent en la reducció del 55% de les arribades irregulars en els darrers dos anys i la nova caiguda del 35% enguany. «El missatge d'Europa és clar: Sempre respectarem els nostres valors i drets fonamentals. Però no renunciarem mai a la protecció de les nostres fronteres».
 
Sobre les xarxes socials, Von der Leyen ha anunciat la proposta d'una Llei de la UE per als Infants, que es donarà a conèixer demà. «Res de xarxes socials abans dels 13 anys. No podran gestionar els seus propis comptes abans dels 15 anys... Des dels 13 fins a fer els 15, només podran utilitzar comptes configurats i supervisats pels pares, amb limitacions i un temps d'ús màxim d'una hora al dia. Fins als 18 anys, el disseny segur serà una obligació per a les plataformes. Europa té el poder d'actuar. Som nosaltres qui posem les normes, no les grans tecnològiques», ha afirmat la presidenta de la Comissió Europea.
 
Líders dels grups polítics

Manfred Weber (PPE, Alemanya) ha afirmat que Europa està patint tres xocs simultanis: una ràpida transformació tecnològica impulsada per la IA, un profund canvi geopolític i una creixent inseguretat econòmica que es reflecteix en la pèrdua de llocs de treball industrials. Ha sostingut que Europa ha d'escoltar, i no sermonejar, els ciutadans i aplicar polítiques pragmàtiques, també en matèria climàtica i per a la indústria automobilística. Weber ha donat suport a la proposta de reforçar la protecció dels nens en línia i ha demanat més cooperació europea en defensa, inclòs un mercat únic d'armament, estructures de comandament conjuntes, drons i satèl·lits. Weber també ha reclamat més inversió en IA i competitivitat, i ha avalat un pressupost sòlid de la UE a llarg termini. Ha recordat que els acords comercials, com el CETA amb el Canadà, no tenen a veure només amb l'accés al mercat, sinó també amb la construcció d'aliances en un ordre mundial canviant.
 
Iratxe García (S&D, Espanya) ha demanat a la UE valentia en la lluita contra el canvi climàtic i per trencar la dependència dels combustibles fòssils dels autòcrates. El projecte europeu «no sobreviurà si els nostres ciutadans no es poden permetre viure dignament», ha advertit. Ha demanat fer realitat la Llei d'Habitatge Assequible, així com una legislació sobre ocupació de qualitat. Els drets de les dones s'han de garantir, ha subratllat, i també ha insistit que les fronteres de la UE s'han de defensar «sense abandonar els nostres valors». García ha exigit suspendre l'acord d'associació amb Israel i la confiscació dels actius russos embargats. Pel que fa al pressupost, ha subratllat que «Europa no pot fer més amb menys». García ha conclòs que «l'Europa del segle XXI només serà possible si les forces proeuropees treballem juntes. No mirant a l'extrema dreta».
 
Jordan Bardella (PfE, França) ha declarat: «Ara hi ha, el 2026, dues Europes. Hi ha l'Europa dels que escriuen les regles, dels buròcrates que malgasten els diners públics i que inventen els impostos del demà (...) i després hi ha l'Europa dels que han de pagar». Ha denunciat el «cop insuportable a les classes mitjanes i treballadores» del reglament ETS2, i ha afegit que Europa «també protegeix cada vegada menys», en al·lusió a la situació a Ceuta. «Els pobles d'Europa només esperen una cosa: la protecció de les nostres fronteres», ha declarat. Sobre política econòmica, Bardella ha criticat «la gran paradoxa europea»: «Regulem allò que ja no sabem fabricar, i importem el que nosaltres mateixos tenim prohibit produir (...) abracem finalment la preferència europea en la contractació pública», ha dit.
 
Patryk Jaki (ECR, Polònia) ha considerat que l'excessiva burocràcia de la UE continua obstaculitzant el creixement i la innovació. Ha demanat mesures per protegir els ciutadans i les empreses davant l'augment dels preus de l'energia, en particular mitjançant la revisió de les polítiques verdes que, segons la seva opinió, augmenten els costos i obstaculitzen la competitivitat. Pel que fa a la migració, Jaki ha exigit una aplicació més estricta de les normes existents i més recursos per a la gestió i la protecció de les fronteres. També ha criticat els plans per restringir l'accés dels joves a les xarxes socials, argumentant que els joves necessiten més estabilitat econòmica, llocs de treball de qualitat i condicions de vida dignes en lloc de restriccions a la seva llibertat.
 
Valérie Hayer (Renew, França) ha demanat una nova visió per a la Unió Europea i un radicalisme proeuropeu. Ha reclamat una llei europea sobre resiliència climàtica i gestió de riscos, així com inversió en innovació i lideratge global per a un marc legal d'IA. Europa ha de mostrar força per fer front a Rússia i continuar donant suport a Ucraïna, ha dit. La UE necessita augmentar la seva esfera d'influència i convertir-se en un refugi segur per als demòcrates del món, ha afegit Hayer. Ha conclòs demanant un pressupost ambiciós que beneficiï els ciutadans.
 
Terry Reintke (Verds, Alemanya) ha alertat que Europa ja es troba en emergència climàtica i ha acusat els dirigents de la UE de no respondre adequadament als incendis forestals, les onades de calor i les morts relacionades amb la calor d'aquest estiu. Ha criticat els esforços per debilitar el Pacte Verd i ha anunciat que el seu grup buscaria una comissió d'investigació sobre les deficiències en l'aplicació de la legislació climàtica. Reintke ha demanat un calendari clar per a l'eliminació gradual dels combustibles fòssils, un impost sobre els beneficis extraordinaris per fer pagar els contaminadors i un pla d'adaptació al canvi climàtic degudament finançat en el pròxim pressupost de la UE. Segons la seva opinió, Europa ha d'actuar amb més confiança contra oponents poderosos, inclosos Donald Trump, els oligarques tecnològics i Vladímir Putin.
 
Manon Aubry (L'Esquerra, França) ha declarat: «Omplir el dipòsit de gasolina ja costa més de cent euros i milions de persones han d'escollir entre menjar, l'habitatge o desplaçar-se». Ha apostat per congelar els preus i per gravar els beneficis extraordinaris de les companyies petrolieres. Aubry ha denunciat la «vasta agenda de desregulació» de la Comissió. Ha censurat que s'opti per «una política de terra cremada que apunta a l'ecologia com l'enemic, en lloc d'una profunda transformació dels models econòmics». Aubry ha criticat així mateix l'absència d'un mandat democràtic i popular per establir un consell europeu de seguretat i una relació especial amb el Canadà. També ha lamentat que no s'hagin imposat sancions contra Israel ni s'hagi suspès l'acord bilateral en resposta a la situació a Gaza.
 
René Aust (ESN, Alemanya) ha descrit l'estat de la Unió com un de fronteres i competitivitat perdudes. Ha dit que un atac de set setmanes contra la frontera europea ha provocat una situació dramàtica, però no s'ha fet res. Ha reclamat menys burocràcia i paperassa i ha lamentat que es faci el contrari. Ha celebrat els avenços dels partits patriòtics i ha destacat que treballen per a «l'Europa que tots volem».
 
Podeu veure el debat complet.

Contacte

Parlament Europeu
Oficina a Barcelona
+34 93 272 20 44
epbarcelona@ep.europa.eu