Pressupost a llarg termini de la UE: prioritats ciutadanes i reptes principals

• L'Eurocambra proposa un pressupost equivalent a l'1,27% de la RNB i excloure els costos de reemborsament del deute
• Defensa i competitivitat emergeixen com a noves prioritats, sense perjudicar el finançament de la cohesió i l'agricultura
• La simplificació administrativa no ha de soscavar la transparència, la rendició de comptes o el control democràtic
• El Parlament reclama noves fonts d'ingressos capaces d'aportar 60.000 milions d'euros anuals

Segons l'informe provisional del Parlament, aprovat amb 370 vots a favor, 201 en contra i 84 abstencions, el pressupost de la UE per a aquests set anys s'ha de situar a l'1,27 % de la Renda Nacional Bruta (RNB) de la UE, deixant fora del límit pressupostari el servei del deute de l'instrument de recuperació 1 la RNB.

El Parlament proposa un augment aproximat del 10 % en comparació de la proposta de la Comissió Europea de juliol de 2025. Els fons addicionals es repartirien de manera uniforme entre les tres partides pressupostàries que donen suport a les prioritats de la UE (excloent-ne administració i agències) i servirien també per absorbir l'impacte de la inflació.

Això representa un increment nominal de 175.110 milions d’euros —a preus constants de 2025— o de 197.300 milions d’euros —a preus corrents— respecte de la proposta de la Comissió, exclòs el reemborsament de l’NGEU. En conjunt, el Parlament proposa un pressupost d’1,78 bilions d’euros —a preus constants de 2025—, o de 2,01 bilions d’euros —a preus corrents—, per finançar les prioritats polítiques i els objectius estratègics de la UE.

Els eurodiputats subratllen que el proper pressupost a llarg termini de la UE ha de continuar sent una eina d’inversió al servei de les polítiques europees, la ciutadania, les regions, les empreses i les petites i mitjanes empreses, i garantir el valor afegit europeu respecte de la despesa nacional. Així mateix, rebutgen fermament qualsevol renacionalització de la despesa europea, s’oposen a un enfocament “a la carta” i adverteixen que el model de la Comissió d’“un pla per estat membre” podria afeblir les polítiques europees, reduir-ne la transparència i generar competència entre beneficiaris.

Més fons específics per a programes clau

Els eurodiputats reclamen polítiques sòlides i dotades de finançament suficient, amb partides específiques per a les mesures incloses en els plans de col·laboració nacionals i regionals —com la política agrícola comuna i la política pesquera— i per a les regions ultraperifèriques, la política de cohesió, el Fons Social Europeu i els afers d’interior. A més, insisteixen que les autoritats regionals i locals participin plenament en el disseny i l’execució dels programes.

L’Eurocambra acull favorablement la proposta de la Comissió de duplicar els recursos destinats a competitivitat, defensa, innovació, transició digital i ecològica, infraestructures, salut, educació i cultura. Demana reforçar especialment programes clau com el Fons Europeu de Competitivitat, Horitzó Europa, el Mecanisme «Connectar Europa», Erasmus+, AgoraEU i el Mecanisme de Protecció Civil, i proposa augmentar el finançament específic d’EU4Health i LIFE en el marc del Fons Europeu de Competitivitat.

D’altra banda, considera insuficient la dotació prevista per a l’acció exterior i reclama més fons per a les polítiques d’ampliació, de desenvolupament, de suport a Ucraïna, de cooperació multilateral i d’ajuda humanitària.

La transparència i la rendició de comptes, en risc

Els eurodiputats assenyalen que la simplificació administrativa no ha de soscavar la transparència, la rendició de comptes ni el control democràtic. Alerten que un ús generalitzat del finançament no vinculat a costos reals podria dificultar-ne les auditories. L’informe recorda, a més, que el respecte dels valors europeus i de l’estat de dret és una condició indispensable per accedir als fons europeus i que els beneficiaris finals no s’han de veure perjudicats per decisions dels seus governs.

Ingressos

L’Eurocambra reafirma el seu compromís d’introduir nous recursos propis per sufragar el reemborsament del deute de NextGenerationEU i finançar el pressupost. Dona suport al sistema de «cistella» proposat per la Comissió i reclama que les noves fonts d’ingressos s’aprovin en aquest pròxim marc pressupostari per generar uns 60.000 milions d’euros anuals. Entre les alternatives esmentades figuren un impost sobre els serveis digitals, una taxa sobre els jocs d’atzar en línia, l’ampliació del Mecanisme d’Ajust en Frontera per Carboni (MAFC) o una taxa sobre les plusvàlues procedents de criptoactius.

Per obtenir xifres detallades, vegeu l'annex II de l'informe provisional.

Declaracions dels coponents

«Amb la votació d’avui, el Parlament marca el camí en termes d’ambició i calendari. Hem aprovat una posició sòlida sobre el proper pressupost, amb l’equilibri de prioritats noves i tradicionals amb un increment moderat del 10%. Demanem al Consell Europeu que faci també un pas endavant, treballi sobre les nostres propostes i acordi amb celeritat un pressupost fort», ha asseverat Siegfried Mureşan (PPE, Romania), coponent .

«La política agrícola comuna, els fons de cohesió, Horitzó Europa i Erasmus+ no són relíquies del passat, sinó l'espina dorsal de la solidaritat europea i del nostre futur. L'ambició sense resultats no serveix, per això hem aprovat una posició forta sobre el proper pressupost, equilibrant prioritats consolidades i altres de recents mitjançant un augment moderat i veritables noves fonts pròpies de finançament. Ara és el torn del Consell Europeu d'estar a l'alçada de la nostra ambició i de garantir ràpidament un pressupost fort a partir de les nostres propostes. Un pressupost que funcioni per a les regions, els beneficiaris i la gent. Estem a punt per negociar de manera constructiva», ha afirmat Carla Tavares (S&D, Portugal), coponent.

Propers passos

El Parlament ha fixat amb aquesta votació la seva posició negociadora sobre l’estructura i el volum del pressupost per al període 2028-2034. El Reglament MFP requereix l'aprovació del Parlament Europeu. Les negociacions formals començaran quan els estats membres acordin una posició comuna.

Rerefons

El maig del 2025, el Parlament va fixar les seves prioritats sobre el pressupost de la UE més enllà del 2027. Dos mesos després, la Comissió va presentar una proposta per al proper pressupost a llarg termini de la UE, que destacats eurodiputats van considerar insuficient en congelar la inversió en termes reals malgrat cobrir el reemborsament del deute. Actualment, la major part del pressupost es destina a empreses, agricultors, regions i organitzacions de la societat civil, mentre que al voltant d'un 6% correspon a despeses administratives.


Contacte

Oriol Nierga Llandrich
Press Officer
+34 93 272 20 45
+34 618 96 54 08
oriol.nierga@ep.europa.eu