Definició de violació a partir de l'absència de consentiment a tota la UE
El Parlament vol que la Comissió proposi legislació que estableixi una definició comuna del delicte de violació basada en absència de consentiment lliure, informat i revocable

- La Comissió ha de proposar legislació comuna sobre el delicte de violació basada en absència de consentiment
- El silenci, la manca de resistència o una relació prèvia no han d'implicar consentiment
- El Parlament demana un enfocament centrat en les víctimes amb suport especialitzat, formació i mesures de prevenció
- Formació obligatòria per a professionals en contacte amb supervivents
En un informe aprovat amb 447 vots a favor, 160 en contra i 43 abstencions, els eurodiputats demanen als estats membres que encara compten amb definicions de violació a partir de l'ús de la força o la violència que adaptin les seves lleis a les normes internacionals (inclòs el Conveni d'Istanbul, ratificat per la UE el 2023). Demanen un suport i una protecció adequats per a les víctimes i els supervivents a tota la UE. Per al Parlament, el silenci, la manca de resistència, l'absència d'un no, el consentiment previ, la conducta sexual passada o qualsevol relació actual o anterior no s'han d'interpretar com a consentiment.
Un nou marc jurídic
Els eurodiputats defensen que el consentiment s'ha d'avaluar en el context, fins i tot en els casos que impliquin violència, amenaces, abús de poder, por, intimidació, inconsciència, intoxicació, submissió química, son, malaltia, discapacitat o vulnerabilitat. Argumenten que les respostes al trauma (com les respostes de «congelació» o «falses») s'han d'incloure a la legislació i la pràctica judicial, i reiteren la seva demanda que la violència de gènere es tipifiqui com a delicte a nivell comunitari.
Un enfocament centrat en les víctimes
El Parlament defensa que només la legislació sobre violació a partir de la manca de consentiment pot garantir l'accés a la justícia. Els eurodiputats diuen que la Unió Europea necessita un enfocament interseccional i centrat en les víctimes, que inclogui la prestació d'atenció mèdica immediata, atenció sanitària sexual i reproductiva, avortament segur i legal, atenció de traumes, suport psicològic i assistència jurídica. També volen serveis de suport especialitzats gratuïts, inclosos centres de crisi oberts les 24 hores que ofereixin suport mèdic, psicològic i jurídic.
Formació, educació i sensibilització
L’informe demana una formació obligatòria, periòdica i personalitzada per als professionals que puguin entrar en contacte amb víctimes de violació, inclosos els agents de les forces de seguretat, jutges, fiscals, advocats, personal sanitari i treballadors d’emergències.
Els eurodiputats volen que la Comissió presenti el 2026 unes directrius de la UE sobre educació sexual i afectiva integral, així com campanyes de sensibilització a escala de la UE sobre el consentiment, les relacions afectives, la integritat sexual i l'autonomia corporal, a més de mesures contra els mites sobre de la violació, els continguts contraris a la igualtat de gènere i la propaganda misògina a internet del col·lectiu incel (cèlibes involuntaris), homes que es veuen incapaços d'establir relacions sexuals consentides a causa de la manca d'atractiu físic que perceben de si mateixos i que en culpen les dones).
Declaracions de les ponents
«És moralment i jurídicament inacceptable que les dones no estiguin protegides per lleis de “només sí que és sí” a tota la UE. Fa anys que demanem una definició europea comuna de violació, i encara que el Consell va impedir que s'inclogués a la Directiva de lluita contra la violència contra les dones, cada cop més governs reconeixen la necessitat d'aquest enfocament: des del 2023, França, Finlàndia, Luxemburg i els Països Baixos han introduït lleis basades en el consentiment. Hi ha un impuls en aquesta direcció: ha arribat el moment d’oferir una definició europea comuna de violació basada en l’absència de consentiment lliurement atorgat i revocable», ha asseverat Evin Incir (S&D, Suècia), ponent de la comissió de Llibertats Civils.
«Una de cada tres dones a la UE ha patit violència de gènere. Una de cada vint ha estat víctima de violació. Gràcies a dones valentes com Gisèle Pelicot, cada cop hi ha més apel·lacions a l'acció. Però sabem que al nostre voltant hi ha incomptables víctimes, moltes de les quals mai se’ls farà justícia. El Parlament advoca per la justícia demanant a la Comissió que proposi legislació perquè puguem millorar activament la situació de les dones, anant més enllà de les lleis obsoletes per garantir-los el mateix nivell de protecció a tota la UE.», ha defensat Joanna Scheuring-Wielgus (S&D, Polònia), ponent de la comissió de Drets de les Dones.
Podeu seguir la roda de premsa amb les ponents que tindrà lloc avui dimarts 28 d’abril a les 17.00 h.
Contacte
Oriol Nierga Llandrich
Press Officer
+34 93 272 20 45
+34 618 96 54 08
oriol.nierga@ep.europa.eu