El 65% dels joves catalans (18-24 anys) es declara molt o bastant europeista

Aquesta és una de les principals conclusions de l’enquesta publicada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona en el marc del 40è aniversari de l’adhesió a la Unió Europea. L’estudi s’ha presentat avui, en la setmana de commemoració del Dia d’Europa (9 de maig).

Aquest és el segon estudi sobre l’opinió pública a Catalunya envers la Unió Europea. El primer es va publicar el març de 2024, amb motiu de les eleccions europees. Els tres primers blocs del qüestionari es mantenen, fet que permet iniciar una sèrie temporal comparativa.

El treball de camp s’ha realitzat entre el 23 de març i el 13 d’abril de 2026 mitjançant enquesta telefònica assistida per ordinador (CATI) a una mostra de 1.000 ciutadans de la Unió Europea residents a Catalunya de 18 anys o més. L’enquesta s’estructura en cinc àmbits: actituds envers la UE; valoració del seu funcionament; coneixement institucional; reptes geopolítics i competències; i balanç dels 40 anys de pertinença.

Javi López, vicepresident del Parlament Europeu, ha destacat durant la presentació que “Catalunya és avui una societat clarament europeista, especialment entre els joves, que veuen en Europa un espai d’oportunitats, de drets i de futur”. Segons López, aquest suport “és un actiu molt valuós”, però també “interpel·la directament” les institucions europees, perquè “la ciutadania espera una Unió Europea capaç de donar respostes concretes i tangibles als seus problemes quotidians”. En aquest sentit, ha defensat que qüestions com “l’accés a l’habitatge, el cost de la vida o la transició climàtica” s’han de situar “al centre de l’acció política europea amb mesures eficaces i ambicioses”. López ha afegit que “alhora, persisteix un dèficit de connexió democràtica que hem de corregir si volem reforçar la confiança en el projecte europeu i fer-lo més proper i comprensible”. “Europa compta amb el suport de la ciutadania. Ara li correspon respondre amb resultats, amb ambició i amb lideratge polític: és a dir, amb sobirania efectiva, capacitat fiscal i autonomia estratègica”, ha conclòs.

El 69% dels catalans considera positiu que Espanya formi part de la UE (72% el 2024). Aquesta dada s’alinea amb el darrer Eurobaròmetre del Parlament Europeu (febrer de 2026), on el 72% dels enquestats a Espanya i el 62% al conjunt de la UE valoren positivament la pertinença.

Malgrat això, persisteix un nivell rellevant de desconeixement institucional (54%, 57% el 2024). En aquest context, el Parlament Europeu es consolida com la institució més reconeguda (33%, +4 punts), triplicant la resta. A més, el 77% dels enquestats voldria que tingués un paper més rellevant en el futur (+18 punts), fet que reflecteix una demanda creixent de lideratge europeu davant els reptes actuals.

En l’àmbit geopolític, l’opinió pública mostra un suport ampli a una major coordinació europea. El 82% dona suport a una política comuna de seguretat i defensa, tot i que només el 26% defensa un increment de la despesa. El 89% considera que la UE hauria de respondre de manera conjunta davant amenaces a la integritat territorial dels estats membres, i el 76% aposta per un paper actiu en diplomàcia i mediació internacional, especialment a l’Orient Mitjà. Pel que fa a la guerra d’agressió de Rússia contra Ucraïna, el suport a les sancions i a l’acció europea és majoritari (74% i 67%, respectivament).

Pel que fa al canvi climàtic, es manté el suport als objectius actuals, tot i amb una intensitat més moderada. En paral·lel, es registra un ampli consens a favor de reforçar la regulació de plataformes digitals, xarxes socials i intel·ligència artificial. En matèria migratòria, predomina la preferència per una resposta coordinada a escala europea (33%), combinada amb una demanda de control de fronteres (30%). Finalment, l’habitatge es consolida com la principal prioritat percebuda per al pressupost de la UE 2028-2034.

Quant al balanç dels 40 anys de pertinença, set de cada deu entrevistats consideren que la UE ha contribuït positivament al desenvolupament econòmic, i el 58% també en l’àmbit social. L’economia i el comerç són els àmbits més beneficiats (34%), i el 60% considera que l’euro ha reforçat l’estabilitat monetària. A més, el 79% creu que l’adhesió seria beneficiosa per als països candidats.

Eurobaròmetre

L’Eurobaròmetre és l’instrument oficial d’anàlisi de l’opinió pública de les institucions europees. Creat el 1974 per la Comissió Europea, des de 2007 el Parlament Europeu publica les seves pròpies sèries, centrades en la percepció ciutadana sobre la UE i les seves institucions. El darrer estudi (febrer de 2026) es basa en una mostra de 26.453 persones a la UE i 1.011 a Espanya.

Més informació

• Enquesta 40è aniversari (2026)
• Eurobaròmetre Parlament Europeu (Febrer 2026)
• Galeria d'imatges de la presentació

Contacte

Oficina del Parlament Europeu a Barcelona

Oriol Nierga Llandrich
Press Officer
+34 93 272 20 45
+34 618 96 54 08
oriol.nierga@ep.europa.eu

Centre d'Estudis d'Opinió (CEO)

Laia Ortiz
Premsa
+34 93 496 05 74
lortiz.ceo@gencat.cat